El relat del Practicum

Durant la meva estada de pràctiques al Damià Campeny de Mataró vam poder assistir a les pràctiques de laboratori que fan els alumnes de primer d'ESO en grups reduïts a la matèria de Ciències Natural.

A l'hora de pràctiques del grup de 1r B, d'uns 12 alumnes (ja que es desdoblen), a l'inici de classe, en Carles, el professor va demanar una predicció als alumnes. Va agafar un full per un extrem i el va subjectar paral·lel al terra de manera que l'altra extrem penjava cap avall. Llavors va preguntar què passaria amb l'extrem que penjava si bufava sobre l'extrem que subjectava. Es van fer votacions i només un alumne, en Blai, va respondre correctament que l'altre extrem s'alçaria.

Per premiar la resposta d'en Blai, el Carles li va proposar de realitzar el primer experiment de la pràctica. Consistia a escalfar (amb un bec bunsen) un dit d'aigua dins una llauna de refresc i quan el líquid bullís es retirava del foc i ràpidament s'havia de girar del revés i posar-la amb contacte amb un recipient amb aigua freda. El Carles havia preparat el material que es necessitava sobre la seva taula i els va explicar en què consistia l'experiment i quina era la tasca d'en Blai duran la realització. Llavors va encendre el foc i tots i totes es va posar tensos, fins hi tot algun va comença a preguntar si explotaria la llauna. El Carles, fent broma, els va dir que no patissin que normalment tothom sortia sencer però que alguns anys han hagut de dur un parell d'alumnes a l'hospital i per augmentar la intriga els va assenyalar els, suposats, llocs més perillosos. Els alumnes reien i feien broma, però se'ls notava intrigats i una mica intranquils. Va arribar el moment de fe l'experiment i el Carles va demanar al Bali que agafés la llauna amb unes pinces, li poses un dit d'aigua i la poses sobre la flama. En tot moment en Carles va estar al seu costat i fins hi tot van agafar junts les pinces. Li va donar seguretat i li va demanar que confiés amb ell. Quan es va comença a sentir soroll dins la llauna (cosa que indicava que el líquid ja bullia) el Carles li va preguntar a en Blai si estava tranquil, el noi amb cara d'espant li va dir que sí, el Carles va dir que ell també, ja que ell es podia amagar rere seu quan la llauna explotés. Tothom va fer una gran rialla i va arribar l'hora de girar la llauna sobre l'aigua freda. En el mateix instant en què la llauna va tocar l'aigua, es va aixafar fent força soroll. La majoria d'alumnes es va tirar enrere i alguns, entre ells en Blai van deixar anar un crit. Des d'on estava jo vaig poder veure com la cara d'en Blai passava d'una expressió de tensió i un punt d'intranquil·litat a reflectir alleugeriment i sorpresa.

Tothom vam riure molt amb l'anècdota i encara vam riure més amb la meva companya de pràctiques comentant el què havia passat a les pràctiques, durant l'hora del patí. S'ha de dir que tant abans com després de l'experiment el clima era immillorable i els alumnes estaven motivats i seguien tot el que es va fer aquell dia al laboratori. Vam fer la mateixa pràctica a quatre grupets més però cap dels altres voluntaris va tenir una reacció tan divertida i espontània com en Blai.

Figura 1: Laboratori