Valoració personal de les competències desenvolupades durant el Pràcticum

Aprenentatges:

Durant el meu període de practiques he pogut veure com aprenen els alumnes de primer de batxillerat i de primer d’ESO.  Aquests cursos són molt diferents, però molt significatius pels  alumnes. A primer d’ESO els alumnes són molt participatius i els costa poc motivar-se. Al llarg de la meva intervenció he vist que aquest interès es pot aprofitar per fer activitats de perfil més competencial, ja que, la majoria,  tenen interès en usar les seves habilitats .  Així doncs, en les activats en la que se’ls demanen que ordenin processos o que identifiquin un element donant-los certa informació els veus interessats i sovint troben la solució. A l’hora d’adquirir conceptes, potser pel fet de ser impulsius o impacients, els és més difícil concentrar-se a l’aula. Així doncs, a partir de les observacions que he fet durant la meva intervenció he empatitzat més amb els alumnes d’aquesta edat. A batxillerat, com que la intervenció ha sigut més curta, i potser en les activitats no interactuàvem tant amb els alumnes, no he els he pogut fer un perfil tant clar. Tot hi que el grup era prou bo,  mostraven poc interès pel que fa a tasques més competencials, com ara el disseny de maquetes o respondre unes preguntes en grups cooperatius. A més, a la nostra mentora li comentaven que preferien fer classes magistrals que no pas ser ells que fossin protagonistes de la seva pròpia educació (una possible causa seria que no estan acostumats a ser-ho).  Així doncs que vist que és molt important identificar les mancances i potencialitats dels grups per poder-los guiar correctament en el seu aprenentatge.

Un altre aspecte que he identificat i que em pot servir d’ajuda en futures intervencions, ha sigut adornar-me del poder de les conversacions. Durant tot el pràcticum les converses amb els alumnes han estat presents en tot moment.  Un dels meus objectius com a docent serà dissenyar  o aplicar activitats on es fomenti aquesta interacció entre alumnes i entre alumnes i professors. Sobretot durant les practiques de laboratori (on el nombre d’alumnes és més reduït) és on vaig poder veure com els alumnes anaven construint el seu coneixement mentres fèiem un diàleg socràtic entre tots.

Un altre aprenentatge ha sigut adonar-me de la importància de la cohesió de grup. Si és poc ferma o inexistent, les activitats amb treball cooperatiu no funcionen com s’espera i a més es perd la component d’interacció entre companys on es va construint el coneixement entre tots mentres els uns aprenen dels altres i al revés.

Els punts forts

En els moments de tancament, on faig explicacions per tota la classe he anat disminuint el ritme de les meves explicacions i intento seqüenciar-les de manera lògica i clara, referint-me al que ja hem treballat per procurar que els alumnes no en perdin el fil.

Un altra habilitat que he anat millorant ha sigut la capacitat d’improvisar quan apareixen imprevists de tots tipus. Tot hi que a la programació que vam dissenyar es contemplava forces factors, durant la nostra intervenció hi van haver un munt d’imprevistos. Molts d’ells, fins hi tot s’havien de resoldre in situ, sense possibilitat de rebre consell dels mentors o poder-ho consensuar amb la meva companya. Així doncs, a mesura que anaven sorgint, amb creativitat, anàlisi ràpid de la situació i aplicant el coneixement del context, escollia la solució que creia que funcionaria millor per cada imprevist.

Els intents de millora practicats

Durant el transcurs del pràcticum van fer algunes modificacions consensuades amb la meva companya. Per una banda, durant les classes impartides a primer d’ESO vam reduir continguts per centrar-nos en activitats més competencials. Vam veure que el ritme dels alumnes era més pausat del què prevèiem i a més els costava estructurar la informació que anaven rebent.

Degut a que els alumnes de batxillerat comentaven que anàvem molt perduts alhora d’estudiar de cara a l’examen. Vam decidir fer-los una classe magistral per tal de suavitzar-los el canvi de metodologia. Els alumes la van agrair molt, i tot i que només va durar una hora, i que per tant no en teníem prou per revisar tot el temari, va ser útil per aportar-los confiança i situar-los del nivell que els demanaríem.

Una proposta que no ens va donar temps d’implementar va ser el disseny d’un concurs destinat a la correcció dels guions de pràctiques dels alumnes de primer d’ESO. El joc estava plantejat en format competició entre els diferents grups i l’objectiu era respondre correctament a les preguntes del guió (amb petites modificacions), així alhora que regulaven el seu coneixement, reforçaven la cohesió dels grups de treball.