El diari de recerca del practicum

Després de realitzar l'observació a les classes de ciències de diferents cursos i amb diferents docents he pogut observar que hi ha diferents ritmes d'aprenentatge dins les aules i que a tots els cursos hi ha alumnes amb necessitats especials. Més específicament hi ha un percentatge elevat d'alumnes amb dislèxia i TDH (Trastorn de Dèficit d'Atenció por Hiperactivitat). És per això que m'ha cridat l'atenció que, malgrat estar a finals del primer trimestre, encara hi havia alguns professors que no sabien quins alumnes presentaven aquests trastorns o no ho tenien present alhora de programar activitats o d'avaluar. Tot hi que alguns professors ho deuen tenir en compte n'hi ha d'altres que potser els passa per alt i, en els casos més extrems, podria ocasionar rebuig als estudis o fins hi tot fracàs escolar. Donar certes atencions a aquests alumnes per evitar que es desmotivin és important perquè pugui assolir els continguts curriculars de manera adequada, sense sentir pressió pel que han de fer o desanimar-se pels resultats que obtenen.

Com a evidències principals de la poca atenció que reben aquests alumnes cal esmentar, per una banda, que hi ha hagut alguns pares que han donat l'avís que durant aquests dies de curs, no s'ha aplicat cap mesura per adaptar les metodologies ni les avaluacions als seus fills/es i per l'altre, que fins a finals del primer trimestre, a la reunió de l'equip docent ,no s'ha fet menció dels alumnes a qui se'ls ha diagnostica dislèxia o TDH.

Pregunta de recerca:

Com podria ajuar als alumnes amb dislèxia I TDH el document per sisemitzar les mesures per atendre els alumnes mb dislèxia I TDH?

Hipótesis:

Si dissenyem un document per poder aplicar de manera sistèmica les mesures per tendre els alumnes amb TDH I dislèxia, aquests alunes tindran menys ancietat I podran desnvolupar les seves capacitats cognitives amb més fàcilitat.

L'objctiu daquest document és, per una banda fer que els alumnes tinguin un pocés d'ensenyament aprrenentage més adeqüat I més òptim, ja que no dedicaran tant de temps al mecanisme de descodificació d'infomació o no se'ls exigirà el mateix comportament que als altres companys I companyes. I per l'altre, descarregar al docent de feina, ja que al ser una apliació sistemica la carrega de feina serà menor.

A més, s'intentarà que en el document s'hi incògui l'informació necessària per poder identifica aquests alumnes que no han estat diagnosticats anteriorment.

Pla D'acció:

Un cop dissenyat el document on s'inclouran les mesures d'atenció per aquests alumnes, les mesures que s'hi inclogui es tindran en compte alhora de dissenyar les unitats didàctiques del següent període de pràctiques.

Per tal de testar si el document apota milloes en el procés d'ensenyamnet-aprenentatge, als alumnes amb aquests trastorns se'ls demanrà que contestin un qüestionari abans I despés del segon període de pràctiques on s'impartiran les unitats didàctiques que s'hauran dissenyat tenit en compte les necessitats d'aquests alumnes.

La sequència del pla d'acció és:

1- Disseny del document:

Hi haurá un procés de recerca que donará resposta a les qüèstions següents:

Quines són les caracteristiques dels alumnes que tenen aquests trastorns?
Quines són les causes fisiològiques d'aquests tanstorns?
A quins aspectes cognitius afecten?
A més, també es farà una recopilació d'articles relacionats amb les mesures d'atenció als alumnes aamb TDH o dislèxia.L'objectiu serà recullir tota aquesta informacó de manera que sigui senzill aplicar-la, és a dir, organitzar tota l'informació de manera que es pugui aplicar de manera sistèmica als alumnes que els fàssi falta.

2- Testar el document:

Es dissenyarà un qüèstionari amb l'intenció de saber amb quina situació es troben els alumnes amb aquestes dificultats d'aprenentage I si han notat millora després de les sis semanes, on a classe de ciències es tindran en compte les mesures petinents.

Alhora de dissenyar el questinari es tindran en compte els aspectes cognitius, l'opinió dels alumnes I les seves emocions.

Un cop dissenyat es demanarà als alumnes que contestin el qüestionari abans d'iniciar les classes de les unitats didàctiques. Quan s'acabi el segon període de pràctiques es demanará que tornin ha respondre el mateix qüestionari I amb els resultats I les comparacions posteriors de les respostes (abans I després de les unitats diàctiques) es treuran conclusions sobre la situccio dels alumnes amb TDH I dislèxia I sobre les modificacions que es podrien fer al document dissenyat.

3- Modificació del document on s'hi ecullen les mesues pe atendre als alumnes amb islèxia I TDH.

Després de recullir les conclusions sobre els resultats de la seqüència anterior, es faran els canvis pertinents a document I es doná pe enllestit.

A la pimera pat de la recesrca he trobar 2 articles, un corresponent a la mesura de l'ancietat que pateixen els alumnes i laltre sobre les mesures que podem incloure dins del document:

http://ruc.udc.es/bitstream/2183/12688/2/MatoVazquez_Dorinda_TD_2006.pdf

http://www.dyslexia-international.org/WDF/Files/WDF2010-Alegria-report.pdf

Part 2. Previ a la fase d’intervenció autònoma del Pràcticum: definint la pregunta de recerca i el pla d’acció

La meva primera pregunta anava enfocada a avaluar el document que m'agradaria dissenyar pel meu treball de fi de màster. He decidit reformular-la per dos motius relacionats amb factors externs de la meva investigació. El prime factor és la durada del període de pràctiques, és a dir, amb un període de set setmanes és molt difícil validar si les mesures aplicades i el document que m'agradaria avaluar són efectius. L'altra factor és el fet que només podrem incloure mesures d'atenció a aquests alumnes en dues units didàctiques, impartides en dues classes de 1r d'ESO i una de 1r de Batxillerat, per tant el volum de mostra és petit per poder dur terme el tipus d'avaluació que m'agradaria fer.

A més hi ha un altre motiu pel qual he reformulat la meva pregunta. He decidit centrar-me amb els alumnes amb dislèxia, ja que prefereixo treballar l'atenció d'aquesta alumnes a fons i en el futur centrar-me amb les mesures necessaris per atendre alumnes amb TDH. D'aquesta manera podré aprofundir més en els dos tipus de trastorn i seleccionar les mesures que siguin més adequades per cada cas.

Tenint en compte els factors descrits, he decidit que la meva de pregunta sigui:

Com l'aplicació de mesures per atendre els alumnes amb dislèxia poden influir a disminuir l'acientat escolar que poden experimentar a les classes de ciències?

Els motius per els qual he decidit treballar aquest tema, és per una banda, que he sigut i sóc una alumna amb dislèxia, i per tant empatitzo amb molts dels estudiants que també tenen aquest trastorn.

Degut als motius personals i veient com s'ha tractar el tema al meu centre, he decidit aprofundir sobre la situació actual d'aquests alumnes. Una altre causa que m'ha fet treballa aquest tema és el fet de que, malgrat fa molts anys que es parla de dislèxia i que a ”Ley Orgànica de Educación” es contempla que als alumnes amb dificultats d'aprenentatge se'ls han d'aplicar les mesures necessàries per poder superar la ESO (LOE, 2006), en la majoria de centres educatius no se'ls aplica les mesures que aquests alumnes necessiten (Alegría, J., 2010). Les possibles causes podien, ser per una banda, el desconeixement de l'envergadura del problema d'aprenentatge que pateixen els alumnes en el context actual d'educació. I per l'altre, el fet que molts cops es confonen les conseqüències amb les causes de la dificultat d'aprenentatge (Alegría, J., 2010). Molts alumnes amb dislèxia que no estan atesos, desenvolupen conductes disruptives com a resposta de la frustració i la baix autoestima que els provoquen els mals resultats acadèmics i la desmotivació vinculada a aquests. El fet de demanar tasques que requereixen el mateix nivell de lectoescriptura i de compressió lectora a una alumne amb dislèxia que als companys que no la presenten els crea una alt grau d'ansietat, ja que degut a causes biològiques (millorables però no reversibles), no tenen la mateixa capacitat de desenvolupar les eines fonològiques, impedint d'aquesta manera assolir els mateixos nivells que els altres companys (Alegría, J., 2010).

Per últim, un altre motiu que m'ha encoratjat a escollir aquest tema és el fet de que quests alumnes que en el context eductiu actual, on pocs docents tenen en compte les seves necessitats, passen desapercebuts i que en alguns casos acaben forment part del percentatge de fracàs escolar, possiblement en un altre contexts podria aportar molt al procés d'educació-apenentatge.

2. Contrasta, valida i fonamenta la solució o la hipòtesi pensada:

Què és

Una bona definició la dóna M. Thomson " és una greu dificultat amb la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional”.

Conseqüències pels alumnes

Segons l'Asociación Madrid con la Dislexia y otros DEA en alumnes de 12 anys d'endevant les conseqüències acadèmiques i cognitives d'aquests alumnes són:

• Tendència a escriure de manera desordenada, poc curosa i en algunes ocasions incomprensible
• Inconsistències gramaticals I errades ortogràfiques I a vegades permanència de les omissions de paraules d'etapes anteriors.
• Dificultat per planificar, redactar i comprendre textos
• Tendència a confondre les instruccions verbals i els números
• Baixa comprensió lectora
• Aversió a la lectura i l'escriptura.

Per altra banda, cal esmentar que en la majoria de casos pot tenir efectes socials i emocionals.

Segons Samuel T. Orton, els problemes emocionals apareixen quan els alumnes comencen a aprendre a llegir. És en aquest moment on la metodologia d'aprenentatge deixa d'atendre als alumnes amb dislèxia. A mesura que l'alumne va avançant de curs, la frustració augmenta, ja que la resta de companys avancen amb menys dificultats i de manera més eficient en el compliment de tasques on es requereix domini lector i escriptor.

Moltes persones amb dislèxia porten anys acumulant fracassos o èxit moderats en les tasques que desenvolupen, malgrat els esforços que destinen en assolir aquestes fites. Com a conseqüència, la seva autoimatge no és positiva i tenen tendència a presenta una baixa autoestima. La baixa autoestima pot fer que les persones amb dislèxia tinguin tendència a veure el món de manera poc optimista. Molts estudis indiquen que els alumnes amb dislèxia tenen tendència a atribuir els seues èxits a factors externs i no a la seva pròpia capacitat. En canvi pel que fa als fracassos, se senten responsables i es veuen a ells mateixos incapaços d'assolir les metes escolars.

Ansietat i estrès:

Degut al poc temps que tindrem en la segona fase d'observació per poder desenvolupar la nostre recerca he escollit l'ansietat com a únic indicador del grau d'atenció que perceben els alumnes amb dislèxia del meu institut. És per això que desenvoluparem de manera més extensa aquest apartat.

Segons l'informe elaborat per J.J.Schultz hi ha una estreta relació entre la dislèxia i l'ansietat en els alumnes.

L'acientat augmenta quan ens trobem davant de situacions sobre les que no tenim el control. Tothom pot experimentar ansietat però les persones amb dislèxia son molt vulnerables d'experimentar-la. Això pot ser degut a que moltes personen no comprenen la naturalesa de la seva dificultat d'aprenentatge i tendeixen a culpar-los del seu fracaç. Són els propis alumnes, qui a més, se senten culpables i es recriminen els baixos resultats, axiò fa que siguin menys capaços d'afrontar els reptes diaris, a l'escola, en el treball, o en altres interrelacion socials, sentint-se més estressat I amb major ansietat.

És per aixó que l'estudi qualitatiu d'aquest tret em donarà informació de l¡eficacia de les mesures.

Com minimitzar els efectes de la dislèxia i com les mesures poden ajudar a reduir l'ansietat als alumnes

Per tot el que s'ha comentat interiorment és important que els docents i els professionals implicats en l'educació del l'alumne prenguin una actitud positiva i apliquin una metodologia que permeti que l'alumne pugui seguir el ritme dels seus companys i companyes en els àmbits cognitius on no hi intervenen processos fonològics.

Moltes de les mesures que es proposa poden també ajudar a alumnes amb altres trastorns o fer que els alumnes se sentim més partícips del seu procés d'ensenyament-aprenentatge. Algunes mesures eficients que he trobat durant la meva recerca són (Ramirez, D., 2011):

1. Millorar la seva autoestima, ja que la majoria tenen l'autoestima baixa i necessiten confiança. Per aconseguir-ho és important que l'alumne sàpiga que es tenen en compte els seus esforços i fer-li saber que hi ha interès en ell i en el seu desenvolupament cognitiu. Una altre acció que afavoreix la millora de l'autoestima seria fer observacions positives dels seus treballs, sense deixar de mencionar els aspectes millorables que l'alumne té al seu abast. També podria ser d'ajuda demanar la seva participació a l'aula quan pugui fer aportacions rellevants.
2. Avaluar el seu progrès en comparació al seu progrés en les tasques que requereixin l'ús de processos fonològics, com ara la producció de textos o la comprenció lectora.
3. Incorporar més activitats pràctiques i manipulatives per facilitar l'enteniment dels nous continguts
4. Dotar de continuïtat les unitats didàctiques i la programació per tal de que l'alumne pugui anar incorporat la nova informació a patir de que ja s'ha treballat.
5. Us de gràfics, imatges i esquemes que ajudin a l'alumne a comprendre el que s'està fent i captin la seva atenció.
6. Donar-los regles mnemotècniques per tal de recordar els nous continguts que necessita per assolir els objectius d'aprenentatge.
7. Utilitzar diferents canals d'aprenentatge com a ara vídeos, animacions o àudios que expliquen les teories.
8. Dona el temps adequat per les tasques que requereixin l'ús de procediments fonològics, com ara, redactar textos o en les proves escrites, ja que per aquests alumnes requereixen un esforç major que per la resta.
9. Incorporar activitats de regulació per tal de que l'alumne pugui detectar els seus errors I els continguts que ha de repassar I els que són rellevant.
10. Procurar proposa tasques variades i que no siguin monòtones, ja que el nivell d'atenció d'aquest alumnes és baix, degut a que gasten molts esforços en la descodificació de caràcters.
11. Avaluar diferents produccions dels alumnes, no només amb les proves escrites que
    presenten les metodologies més tradicional.

3. Aclareix termes.

Per la meva recerca és important aclarir que entenc per ansietat escolar. Asainetea escolar són un conjunt de símptomes agrupats en un conjunt de respostes cognitives, pisco-fisiologiques i motores emeses per un individu devent de situacions escolars que son percebudes com a amenaçant o perilloses (García-Fernández, I., 2008).

A més, cal esmentar que l'entrevista dissenyada estarà basada en un qüestiona que mesures l'ancieta-”rasgo”. L'ansietat-”rasgo” és la tendència a respondre de la mateixa manera independentment de si la situació és estressant o no. He escollit aquest tipus de qüestionari com a guia o model, perquè els alumnes amb dislèxia han estat en un clima d'estres i ansietat constant, a l'escola i institut, des del moment en el que comencen a aprendre a escriure I a llegir. Per tant, el grau d'ansietat-”rasgo” pot ser un bon indicador de si les mesures dutes a tema a la unitat didàctica han afavorit a l'aprenentatge d'aquests alumnes.

A més moltes teories parteixen del supòsit de que qualsevol manifestació puntual d'ansietat (ansietat- estat) és conseqüència de la interacció entre cert predisposició existent en l'individu (ansietat-”rasgo”) i característiques de la situació en la que te lloc la conducta (García-Fernández, G., 2011).

4. Dissenya un pla d’acció a l’aula fonamentada

- Com has inclòs la teva alternativa dins d’alguna de les teves unitats didàctiques?

Bàsicament les mesures que hem aplicat a les unitats didàctiques són les que s'han mencionat a l'apartat dos, però especificar per a cada unitat i curs de quina manera les hem aplicat.

En el cas de la unitat didàctica que presentem en el curs de primer de batxillerat, l'introducció de continguts nous serà la recerca dels estudiants i es durà a terme amb les fons que ells escolliran però també se'ls proporcionaran fons fiables que utilitzen diferent canals d'expressió.

Dins la unitat didàctica s'avaluarà una exposició oral que com a suport per a l'explicació dels continguts, els permetrà el format que vulguin, és a dir, una maqueta que representi l'orgànul que treballen o un power point (entre d'altres).

A més se'ls demanarà que reconeguin les estructures cel·lulars a partir d'imatges o se'ls demana que dibuixin els processos cel·lulars que estan aprenent, no només que els redactin.

També s'ha tingut en compte que les tasques que se'ls proposa siguin variades i no siguin monòtones.

En la unitat didàctica de primer d'ESO hem proposta dur a terme activitats manipulatives i on els alumnes son els responsables de la seva regulació. Hauran de dissenyar unes claus dicotòmiques per classificar els vegetals per poder muntar uns exposició al Parc Central de Mataró. A més una de les activitats avaluables també estarà exposada. Hauran de classificar el vegetal que els agradi més, dibuixar-lo i indicar les principals parts que permeten la seva classificació i les estructures reproductores.

- Valora quins recursos necessitaràs per dur a terme la teva recerca.

Degut a factors que no puc modificar he agut de fer alguns canvis a la meva metodologia. En un principi m'hagués agradat fer un estudi quantitatiu del nivell d'ansietat abans i després de l'aplicació de, però degut a que en les classes on impartim les unitats didàctiques hi ha pocs alumnes amb aquests trastorn d'aprenentatge i al curt perìdode de temps en el que estem aplicant aquestes mesures, he decidit fer un estudi qualitatiu. De manera que per tal de saber l'opinió dels alumnes sobre les mesures que aplicarem a la unitat didàctica he dissenyat les preguntes per tal d'entrevistar-los.

Per tal de poder saber si els alumnes a qui entrevistaré presenten ansietat escolar, com he comentat anteriorment, m'he basat en alguns qüestionaris sobre aquest tema I sobre l'ansietat-”rasgo” (Castrillón, D., et. al, 2004). A partir de les respostes que obtingui I amb l'ajuda de diferents articles que mencionen com interpretar les respostes dels qüestionaris amb els que m'he basat podre comprovar per una banda si els alumnes pateixen ansietat escolar I si és el cas si el nivell disminueix amb l'aplicació de les mesures comprovades.

Els resultats que espero obtenir són preliminar, per poder comprobar si amb l'aplicació d'aquestes mesures senzilles en la metodologia I la gestió d'aula ajuden als alumnes a sentir-se més capaços d'afrontar la seva etapa educativa I permetre'ls un desenvolupant cognitiu adequat sense tantes frustració ni tants fracassos. Si els resultats d'aquest estudi indiquen que les mesures proposades no són eficients hauria de tornar fer una recerca bibliogràfica i canviar-les per altes.

Part 3. Posterior a la fase d’intervenció autònoma: analitzant la pròpia intervenció

1.Quines evidències has recollit?

Per poder obtenir els resultats de les entrevistes, es van agrupar les preguntes segons el objectius als que responien. Així doncs, hi ha 3 grups de preguntes.

Pel que fa a les preguntes relacionades amb identificar si el fet de tenir dislèxia els causava ansietat a les classes de ciències, a la primera pregunta se'ls demanava si es agradava la lectura, tres alumnes del quatre entrevistats afirmaven que tenien hàbits lectors, ja que llegir els agradava, tot hi que especificaven que depenia del llibre i a més la família participava en la lectura. L’alumenes a qui no li agradava llegir afirmaven “em passo molta estona i no m'entero de res”. Cal esmentar que les famílies col·laboren en aquesta activitat lectora en els quatre casos. Aquesta col·laboració, no és exclusiva dels moment d'oci, on els alumnes llegeixen per plaer, sinó que, també es dona en les tasques de lectura de les mataries de llengua.

Pel que fa a la següent pregunta d’aquest grup, feia referència al temps que es passaven fent els deures. En aquesta pregunta la desviació de les respostes és molt gran, ja que, l'alumne que s'hi passa menys temps afirma que triga mitja hora i el que tarada més dues hores i mitja. Quan se’ls preguntar quines eren les matèries amb les que es passaven més temps fent feina a casa, tres alumnes, van coincidia amb anglès, dos amb castellà, una amb matemàtiques i un altre amb català. És a dir, les assignatures que, perceben, que els ocupen més temps de feina a casa són les llengües.

L’última pregunta que fa referència a l’ansietat tenia la intenció de saber si la nota dels exàmens reflectia els seus coneixements. En aquesta cas, tots ells alumnes coincidien en que més o menys era una bona mesura dels seus coneixements però tres consideraven que en algunes assignatures, mereixien més nota que la que obtenien als exàmens. Així doncs dos dels alumnes entrevistats consideraven que a matemàtiques la nota rebuda era injusta. Una altre comentava que, a par de matemàtiques també es trobava amb aquesta situació en anglès i castellà, mentres que una altera es queixava de les notes de català Tot hi així s'ha de matitzar que, en un cas, l'alumne afirmava “ Sempre em preocupa la nota. Sempre penso que m'ha anat mes malament de la nota que trec” referint-se als exàmens, i fins hi tot va afegir “soc negatiu”.

Una de les preguntes que se’ls feia per saber si havien percebut diferències entre les unitats didàctiques dissenyades per la meva companya de pràctiques i jo i les unitats didàctiques que imparteixen els seus professors. Cap dels alumnes va dir explícitament que hi havia notat diferències, és més, quan se’ls preguntava per metodologies o pràctiques que els atenien específicament, o creien que no els calien o explicaven que els seu professors ja les posaven en pràctica i donaven detalls. Per exemple, se’ls va pregunta per el material audiovisual que s’inclòia en les activitats i un dels alumnes va respondre que el seu professor, a vegades, després de les classes, els envia vídeos relacionats amb el que han treballat.

Per últim, se’ls demanava que proposessin alguna activitat, mesura o metodologia per podre millorar el seu procés d’ensenyament-aprenentage a ciències. Les mesures que vàren proposar són molt semblants a les que es recullen a la web del Departament d’Educació de la Generalitat. Aquesta és una taula on s’especifiquen algunes de les mesures que vàren proposar els quatre alumnes entrevistats i les seves hanalogues en el document penjat a lla web de Departament d’Educació de la Generalitat.

Mesures proposades pels alumnes amb dislèxia e l'institut on he fer el meu peìode de pràctiques	Mesures que es recullena el document del departament d'educació de la Generalitat de Catalunya “La dislèxia: detecció i actuacions en l'àmbit educatiu”
1.Exàmens on les respostes fossin per canal orals	Prioritzar la producció oral
2.Demana a altres persones, del gup que llegeixin els anunciats	Es recomanable informar als companys de les dificultats de lectoescriptura que presenta l'alumne
3.Preguntes curtes i entenedores 4.Preguntes on no s'hagi d'escriure gaire	Plantejar preguntes concretes I respostes curtes
5.Utilitzar vídeos durant les classes i com a complement del que s'està treballant	Presentar continguts currículars amb suports variats
6.Utilitzar els dibuixos i esquemes com a suport per les explicacions dels professors de ciències	Elaborar mapes conceptuals dels temes que precisin

2. Com contrastaries la teva hipòtesi de partida amb les evidències obtingudes?

De la interpretació i els resultats de la recerca he tret vàries conclusions. Per una banda, no he percebut que els alumnes pateixin ansietat a l’aula de ciències, ja que en les preguntes destinades a detectar l’ansietat no mencionaven l’assignatura de ciències o activitats i metodologies que els professors d’aquesta assignatura apliquen. No obstant això, si que apareixien en les respostes de les entrevistes les assignatures de llengües (català, castellà i anglès) i dos alumnes mencionen les matemàtiques (hi ha la possibilitat que aquests alumnes pateixin discalcúlia).

Per l’altre, cal dir que els alumnes a qui hem entrevistat no troben diferències entre les unitats didàctiques dels seus professors i la que vam dissenyar la meva companya de pràctiques i jo on s’han incorporat les mesures per atendre’ls. Aquests resultat m’ha sorprès ja que els professors no atenien de manera conscient, però tot hi així els alumnes se senten atesos. La explicació a aquests resultat podria ser, per una banda, que les famílies està molt implicades en l’educació de l’alumenes i per tant, quan necessita atenció aquesta li proporciona i per l’altre, per les característiques de la metodologia que apliquen els professors de ciències. Utilitzen una metodologia fonamentada amb bases constructivistes i on s’inclouen moltes pràctiques que afavoreixen els alumnes dislèxies, com ara: Canals variats,us d'esquemes i dibuixos (en les entrevistes especifiquen que els van molt bé en diverses preguntes), variació d'activitats, treball en grup (es propis companys atenen, per voluntat pròpia a un dels alumnes entrevistats, llegint-li els anunciats) i avaluació de diferents tasques.

Per tant, per tant la meva hipòtesi, és a dir, que els alumnes amb dislèxia, al no ser atesos conscientment, tenien ansietat a l’aula de ciències, no s’ha complet i els resultats indiquen que no s’han sentit més atesos quan s’han inclòs les mesures específiques per ells.

Però el recull de mesures que hem aplicat són molt semblants a les que ja aplicaven els professor de ciències i per tant puc afirmar que s’han sentit igual d’atesos per nosaltres que per els seus professors.

3. Quins aspectes han funcionat bé de la teva proposta?

Per les respostes que han donat als alumnes puc afirmar que les mesures incorporades a la unitat didàctica fan que els alumnes se sentin atesos i per tant és recomanable aplicar-les, ja que és probable trobar, almenys un dislèxia a l’aula.

També,estic molt satisfeta de les entrevistes, els alumnes semblaven molt còmodes, potser pel fet de que sabessin que jo també era dislèxia . A més, a part de les preguntes que els demanava que em responguessin em feien aportació que m’han ajudat a interpretar correctament els resultats.

4. Quins aspectes es podríem millorar?

Per tal de validar els resultats obtinguts es podria utilitzar la tècnica de triangulació, és a dir, entrevistar els professors de ciències, per veure si la seva percepció coincideix amb la dels alumnes.  A més, si d’intervenció hagués estat prou llarga, i aprofitant que les famílies d’aquests alumnes mostren interès per l’educació dels seus adolescents,  se’ls podria entrevistar per tal d’assegurar-nos que els que s’ha interpretat a partir de les evidències i resultats concorda amb la seva percepció.

Incloure els resultats de les activitats i de  l’examen en els resultats i evidències de si les mesures aplicades a les unitats didàctiques han millorat la situació a l’aula d’aquests alumnes. El  motiu pel qual no s’ha inclòs en aquest  ciclet és déu a que encara no he pogut obtenir els resultats de l’examen. Aquesta apartat s’inclourà en el Treball de Fi de Màster. Pòster on es recullen els resultats de la recerca a l'aula:

https://drive.google.com/file/d/0B7Fw3RjE_vRlYTlyNS1PbmlTdXM/view?usp=sharing

Bibliografia

Alegría, J., 2010. informe sobre las “buenas practicas” relativas a la dislèxia en los países de lengua española Foro Mundial de la Dislexia, UNESCO. París

Castrillón, D., Borrero, P. 2004. Validación del inventario de ansiedad estado-rasgo (STAIC) en ninos escolarizados entre les 8 y 15 anos. Acta colombiana de psicología 13, 79-90, 05

García, J. M., Inglés, C. J., Martínez-Monteagudo, M. C., y Redondo, J. 2008. Evaluación y tratamiento de la ansiedad escolar en la infancia y la adolescencia. Psicología Conductual/Behavioral Psychology: Revista Internacional de Psicología Clínica y de la Salud, 16, 413-437

García, J., Inglés, C., Martínez M., Marzo, J., Estévez, E. 2011. Inventario de Ansiedad Escolar: validación en una muestra de estudiantes de Educación Secundaria. Psicothema, Vol. 23, nº 2, pp. 301-307

Ramirez, D. 2011 Estrategias de intervención educativa com el alumnado con dislexia. Inovaió I experiencias educativas. N49º

THOMSON, M.E. 1984: " Dislexia. Su naturaleza, evaluación y tratamiento" Alianza Psicología, 1992