L’avaluació de 2 recursos

Guió de pràctiques

Un dels recursos utilitzats durant el primer període d'estada al pràcticum va se el guió de pràctiques. El vam utilitzar durant una pràctica de laboratori a primer d'ESO, quan fèiem una activitat sobre la pressió atmosfèrica. Primer de tot el mentor va explicar com era l’estructura interna de la matèria i va posar alguns exemples del funcionament de l'aire format per partícules. Després va fer la pràctica, sense desvelar el resultat i per últim va llegir el guió en veu alta i va donar algunes indicacions sobre com s'havia de treballar i del que s'hauria d'entregar a la següent sessió.

La pràctica consistia en escalfar un dit d’aigua, fins que bullís, dins d'una llauna de refresc (buida) i després, tombant la llauna, de manera que l’obertura quedés cap per vall, posant-la en contacte amb una safata plena d’aigua freda. Llavors, el vapor d'aigua es condensava, es feia el buit dins la llauna i la pressió atmosfèrica provocava que les parets de la llauna s'arruguessin cap endins per poder compensa la diferència de pressió.

En el guió de pràctiques que tenia cada alumne se’ls explicava en què consistia la pràctica i se'ls demanava que dibuixessin la seqüència de l’experiment i que intentessin explicar el què creien que havia passat amb la llauna, a mes se'ls deia que per respondre-ho havien de “pensar en partícules”. Durant la pràctica se'ls deixava temps per pensar en quina explicació donarien al fenomen i de parlar amb els companys sobre quina resposta podien donar.

Va ser molt interessant veure com TOTS alumnes estaven motivats i intentaven donar explicacions del que havien vist. Hi havia explicacions molt diverses i de molt allunyades del que és més probable que sigui la realitat, fins hi tot algun alumnes va insinuar que algun compost de la llauna reaccionava amb l'aigua evaporada i per això es produïa l’aixafament de les parets de la llauna.

Trobo molt interessant el fet de que els alumnes tinguessin un guió on es recull el protocol de l’experiment i a més, se’ls demani que intentin trobar una explicació al què veuen. D’aquesta marera la pràctica no és només un fet anecdòtic, sinó que se’n treballen els continguts i són els mateixos alumnes els que acaben trobant l’explicació més propera a la realitat, del què li ha passat a la llauna. Aquest exercici, a més d’intentar aconseguir que els alumnes aprenguin de manera significativa allò que estan treballant (ja que relacionen els conceptes amb fenòmens que observen) també els demana que desenvolupin les capacitats pròpies de les operacions formals i utilitzin el pensament abstracte per donar l’explicació més lògica sobre el que acaben de veure, fonamentant-la amb els coneixements teòrics que ha adquirit.

El que m’ha agradat, d’aquest plantejament d’activitat, és que a la pregunta es demana que es dibuixi el procés que ha tingut lloc durant la pràctica, d’aquesta manera els alumnes que tenen dificultats per expressar-se amb l’escriptura tenen l’oportunitat de fer-ho mitjançant una altre mètode i poden deixar d’estar pendents dels formalismes i l’ortografia de l’expressió escrita.

Per tal d’assegurar el compliment dels objectius que tenen les preguntes del guió, caldria fer preguntes que guiessin l’alumne per trobar l’explicació acceptada del fenomen. Així doncs, penso que en aquest cas, tot hi que els objectius de la pregunta són adequats, la manera com està formulada és massa amplia i, com em explicat en un dels apartats anteriors, hi havia alumnes que donaven explicacions molt allunyades de les que es considerarien correctes. Una alternativa de pregunta seria afegir el primer dibuix de la seqüència d’esquemes del procés. També es podria formular una seqüència preguntes, més descriptives, perquè l’alumne anés obtenint d’informació que necessita per formular l’explicació definitiva (per exemple, hi ha hagut algun canvi d’estat durant l’experiment? Quan s’ha donat?).

Una altre proposat de millora seria afegir en el guió una pregunta prèvia a l’experimentació del fenomen, on se’ls demanés que fessin una predicció o una hipòtesis del què podria passar amb la llauna. De fet, de manera inconscient, molts alumnes anaven fent aquestes perdicions amb afirmacions com: “si l’escalfem acabarà explotant” o “no passarà res”. Aquest apartat ens permetria treballar la naturalesa de la ciència, ja que la majoria d’hipòtesis no es complirien i per tant veurien d’utilitat de l’experimentació per desmentir o recolzar explicacions.

En el guió tal hi com està dissenya es treballen aspectes relacionats amb el coneixement de la ciència, ja que demana als estudiants que, a partir dels coneixements científics, en aquest cas la teoria de partícules, donessin una explicació a un fenomen que acabaven d’observar.

Com hem dit anteriorment aquest procés cognitiu demana que desenvolupin les operacions de pensament formal. A més, també destacaria la diversitat de mètodes amb la què els alumnes es poden expressar (mitjançant el dibuix i el llenguatge escrit), penso que d’aquesta manera s’atén a la diversitat d’alumnes que hi ha dins l’aula.

Projector

L’altre recurs que analitzaré és un projector que ens permet veure: presentacions “power point”, animacions, esquemes digitals… projectats en una pantalla. Aquest recurs s’utilitza en una aula de primer de batxillerat durant l’hora de biologia. A l’aula hi havia molt alumnes, entre 35 i 40, distribuïts en 6 fileres de tres columnes, la primera formada de dos pupitres agrupats, la del mig de tres i l’última, altre cop, de dos.

Es va utilitzar el projector per projectar un presentació sobre els àcids grassos. S’utilitzava per acompanyar les explicacions que donava la professora durant el tema, ja que permetia als alumnes veure diferent representacions de les molècules alhora que se’ls anava relacionat la seva estructura amb les seves característiques i la funció que tenien en la naturalesa, en l’esser humà i per la societat. En els presentacions “powers point” hi havia moltes imatges acompanyades d’un petit text per tal que, posteriorment, quan els alumnes estudiessin a casa, poguessis saber quin objectiu d’aprenentatge tenia cada diapositiva. Realment, l’actitud dels alumnes de batxillerat es molt diferent de la dels alumnes d’ESO i a les classes estan molt atents i constantment fan preguntes del què s’està explicant. Fins hi tot es fan bromes sobre el temari i la professora les accepta ja que, el poder bromejar sobre el contingut que s’estudia implica que s’està assolint correctament.

Trobo que en quest curs, acompanyar les explicacions amb aquesta eina, és molt interessant , ja que, per un banda, ajuda als alumnes a completar el coneixement dels conceptes (adquirits mitjançant el llibre, les explicacions dels professors...) utilitzant una altra fons fiable i per l’altre, també els serveix de suport alhora de fer preguntes a la docent, ja que pot fer-hi referència alhora de formular les seves preguntes i d’aquesta manera tant la professora com els alumnes es poden situar fàcilment en el context de la pregunta.

Malgrat això, s’ha de dir que la distribució de l’aula no és la mes adequada, ja que els alumnes de les últimes files no veuen del tot bé les presentacions. Una alternativa seria, que enlloc de col·locar els pupitres paral·lels a la mínima amplada de l’aula (rectangular), distribuir-los de manera que els pupitres estiguessin paral·lels a l’allargada màxima i reduir així el nombre de files o un canvia a aules més grans. Una altre aspecte millorable és que amb el projector només es projecten presentacions “power point”, d’aquesta manera es desaprofita el potencial de l’eina, ja que si es projectessin altres recursos didàctics, com esquemes digitals o animacions, ajudarien molt més a l’alumne a entendre les explicacions que requereixen més nivell abstracció dels continguts que s’estan donant.

Com a conclusió cal dir que els projectors són una bona eina per acompanyar els processos d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes. I en els models de classes magistrals són de molt ajut alhora de que l’aluma pugui adquirir els conceptes i processos que requereixen una major abstracció. Alhora d’utilitzar-los s’ha de tenir en compte dos aspectes fonamentals: que els alumnes es disposin, dins l’aula, de manera adequada per què tots puguin veure les projeccions i també utilitzar diferents projeccions i recursos didàctics (presentacions “power point”, animacions, esquemes...).